Els principals jaciments paleontològics dels Països Catalans | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya
Els principals jaciments paleontològics dels Països Catalans Una mirada als orígens
T

La informació que ens proporcionen els jaciments paleontològics catalans ens permet reconstruir antics paisatges i estudiar la història de la vida.

Els jaciments de conservació excepcional, amb fossilitzacions que permeten observar detalls únics, són autèntiques finestres al passat. És el cas de la Pedrera d'Alcover, les Pedreres de Rúbies i la Cabrua.

La presència de restes fossilitzades de dinosaures a jaciments com els de La Cañada, Mas d'Arsís, Blasi i Sant Romà d'Abella ha permès la descripció de noves especies de sauròpodes i hadrosaures. També destaquen els ous de dinosaure trobats a Coll de Nargó, un dels conjunts més importants del món.

Als Països Catalans també s’han trobat gran quantitat de restes fòssils que han permès descriure noves especies de mamífers. Aquest és el cas de jaciments com el Bunyol, els Casots, la Trinxera del Ferrocarril, el Castell de Barberà, Can Ponsic, el Firal i Venta del Moro.

Un punt i a part són els jaciments de Can Mata (Hostalets de Pierola) i el de Can Llobateres (Sabadell), reconeguts internacionalment per la seva excepcionalitat científica i patrimonial. A la descripció de nous mamífers, ambdós hi sumen la descoberta de nous primats antropomorfs: Pierolapithecus catalaunicus, Anoiapithecus brevirostris i Hispanopithecus laietanus.